Presentació de l’article «Aportació de la neurociència a la comprensió del desenvolupament i el funcionament mental» del Dr. Jordi Ponces Vergé

En la darrera assemblea de la nostra revista, tal com us vam comunicar, vam gaudir i aprofitar la riquesa del discurs científic del Dr. Jordi Ponces, neuròleg cofundador del Centre Pilot Sant Arcàngel Gabriel i director del centre durant més de quatre dècades, Assessor de centres ASPACE en diferents Comunitats Autònomes, President de NADOCAT —associació d’ajuda als infants i familiars de nens prematurs—, President de l’Institut Jordi Ponces —per a la recerca i investigació dels nens amb trastorn de desenvolupament—, professor de màster i postgrau en diferents universitats i autor de llibres sobre divulgació de la paràlisi cerebral.

Estudiós i investigador de neuropsicosensomotricitat dels nens amb lesions cerebrals, té una extrema i exquisida sensibilitat per apropar-nos a la comprensió del desenvolupament neurològic i la relació íntima que aquest té amb l’entorn i per tant amb els condicionats ambientals. El feedback entre el desenvolupament neuronal i el psíquic tal com ell ens l’explica, ens aporta molts elements de comprensió i relació entre una i altra disciplina.

L’íntima relació que el Dr. Ponces ha tingut amb la psicoanàlisi el fa coneixedor de les nostres inquietuds i curiositats més freqüents i per això la manera d’explicar-les la fa tant propera als psicoanalistes.

Donat el ressò que la conferència va tenir, li vam demanar unes ratlles sobre els conceptes bàsics que ens va transmetre i ell ha tingut la generositat d’escriure un resum del que va ocupar la sessió del juny passat. En ell podreu fer un recorregut pel sistema nerviós i reflexionar, per exemple, sobre el concepte de la pulsió de vida i mort, perquè ens explica com té una base real en els processos de la maduració del teixit cerebral. O bé en que les capacitats psicològiques de reparar i, àdhuc, de resiliència poden venir donades per les capacitats rehabilitadores i compensadores de cada individu. Ens parla també, i sobretot, de les emocions: moltes són innates però la majoria són adquirides i per tant impliquen un patró de respostes fisiològiques i conductes típiques de cada espècie; de les neurones en mirall, responsables de permetre’ns compartir l’estat emotiu de l’altra persona, així com els processos d’aprenentage.

Em plau fer-vos la presentació d’aquest article perquè penso que el pont de diàleg entre neurologia i psicoanàlisi que el Dr. Ponces explica amb tanta naturalitat, ens pot ajudar a voler seguir aprofundint més i més en les funcions humanes i a mantenir-nos oberts a les aportacions i canvis de les noves descobertes, doncs només amb desig d’entendre’ns des de diferents angles podrem estar més segurs de tenir un pensament lliure i per tant, preparat per expandir-nos, aprofundir, criticar-nos, reafirmar-nos o retractar-nos quan sigui convenient.

Marta Areny
déjale un comentario

Leer en pantalla texto completo

navegador no compatible


Descargar texto presentación

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *