Which interest can the EMDR have for psychoanalysts? (Eye movement desensitization and reprocessing)

[Text in Catalan]: EMDR és una teràpia psicofisiològica que utilitza tècniques emprades en diferents aproximacions terapèutiques; aprofita els mecanismes fisiològics del nostre cervell per sanar els problemes d’estrès i trauma —com el somni REM però amb el pacient despert i dirigit fins al final del procés pel terapeuta— que d’una forma natural permeten que afrontem quotidianament els estats d’estrès d’una manera adaptativa, creant connexions amb experiències passades, activant els processos de resolució de problemes, reduint l’estrès emocional i contribuint a generar nous aprenentatges.

L’EMDR es va crear el 1987 quan Francine Shapiro, psicòloga nord-americana a la recerca de teràpies eficaces per modificar certs símptomes que romanien després d’anys de psicoteràpies dinàmiques i d’altres que va explorar sistemàticament, passejant un dia per un llac va descobrir que els moviments oculars voluntaris li reduïen la intensitat de l’angoixa dels seus pensaments negatius —acabava de patir un càncer de mama—. Va iniciar una investigació (Shapiro, 1989) amb subjectes traumatitzats en la guerra de Vietnam i també amb víctimes d’abús sexual per a amidar l’eficàcia del EMDR. EMDR reduïa de manera significativa els símptomes del trastorn per estrès postraumàtic en aquests subjectes. Ben aviat es va crear l’Associació Internacional EMDRIA que va fer la següent definició d’EMDR:

EMDR és una psicoteràpia integrativa validada científicament. És una aproximació per al tractament orientada en fases, que inclou un protocol combinat exclusiu, amb un procediment estandarditzat, basat en el fonament teòric del model de Processament d’Informació Adaptatiu (AIP en anglès). Aquest model està basat en la filosofia que els éssers humans són capaços, sota condicions apropiades, de moure’s naturalment cap a una major salut i integració. L’EMDR és usat per a resoldre material emocional perturbador derivat d’esdeveniments perturbadors o traumàtics i també com un mitjà per a potenciar estats emocionals positius, amb la finalitat de facilitar el creixement natural i el procés curatiu.

Per a què pot servir l’EMDR als psicoanalistes? És un mètode per sortir de situacions d’impasse i desbloquejar resistències a tractar dificultats emocionals que van ser causades per experiències difícils en la vida del subjecte, des de guerres, assalts i desastres naturals fins a fòbies, atacs de pànic o incidents traumàtics en la infància. També s’usa EMDR per a processar-les a tota velocitat i fer que sorgeixin els anhels i les realitats de creixement que aquelles tapaven o frenaven, i tot això sense intervencions de porre per part del terapeuta, que tan sols guia el procés de levare, prenent decisions clíniques sobre la direcció que ha de seguir la intervenció. La meta és que el pacient processi la informació sobre l’incident traumàtic, duent-lo a una resolució adaptativa.

Què és un trauma? Ja coneixeu la definició del DSM i de la CIE, però anem a aprofundir més: la paraula trauma deriva del grec i significa ferida. El trauma és una ferida que pot ser provocada per situacions variades, com grans desastres naturals com terratrèmols o huracans, i també aquells causats per l’home, com guerres, accidents, abusos, etc. Els especialistes els denominem Traumes amb T majúscula per la gran magnitud de les seves causes. També existeix una altra categoria de traumes amb t minúscula, l’origen de la qual està relacionat amb fets, aparentment, de menor importància, però que poden haver-se donat de forma continuada i/o en moments més vulnerables de la vida, com és la infància. De tota manera, la importància del trauma no determina per ella mateixa la qualitat del dany que aquest produeix, sinó que els seus efectes dependran de cada persona, vulnerabilitat o resiliència, tant constitucionals com de la seva història i entorn afectiu, del moment que s’hagi produït i de la seva reiteració al llarg del temps. El trauma, però, independentment del seu origen, lesiona de tal manera la salut, la seguretat i el benestar de la persona, que aquesta pot arribar a desenvolupar creences falses i destructives de si mateixa i del món (que puguin actuar com a principis organitzadors de la seva experiència). […]

Conxita Vidal Coll
leave a comment

Download full text (text in Catalan)

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *