«Saps com m’esborrona el que dius?»: de les Dones, de la Por i de la Transmissió

Reflexionar des del nostre ofici, sobre la Guerra del 36, la postguerra, la dictadura i la transició, implica un desafiament. Suposa l’abordatge d’un esdeveniment complex i devastador per a la humanitat, que ha quedat inscrit de forma indeleble com una ferida difícil de cicatritzar en la subjectivitat dels qui ho van viure en primera persona i en els seus descendents.

En la nostra feina grupal impulsem l’estructura i el funcionament de l’original grup de vida, mitjançant la fórmula restitutòria dels grups de paraula i de reflexió; una forma de reconeixement de la cruïlla freudiana del subjecte amb el grup.
En el grup que presentem la dinàmica interna portà a una reflexió lligada al gènere. Dones que no s’han resignat al fet que les seves experiències desapareguin, que vindiquen trencar el caràcter silenciat de la memòria i que resignifiquen el passat personal i col•lectiu, tot intentant sanar el present.

L’anàlisi dels coordinadors d’aquest grup posà de manifest com els traumes subterranis transgeneracionals són una expressió del trauma de la discriminació patida i compartida per les dones.
Els professionals que intervenen en aquests grups tenen una responsabilitat ètica que només podran acomplir si sabem des de quina posició estan escoltant.

Paraules clau:
grup de paraula i reflexió, grups de vida, dona, repressió, invisibilitat, trauma, por, silenci, professionals

Anna Miñarro, Joan Pijuan
déjale un comentario

Descargar texto completo

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *