Presentació de Fina Birulés

Fina Birulés. Professora de Filosofia de la Universitat de Barcelona.

Ha estat professora visitant a les universitats de Puerto Rico, Xile, Parma, Florència i Viena. Forma part de diversos comitès en revistes especialitzades (entre altres, La Società degli individui; Crítica Contemporánea. Revista de Teoría Política; Lectora; Clepsidra; Daimon). Imparteix les matèries de Filosofia Contemporània i Filosofia de la Història. Les seves línies de recerca s’articulen al voltant de dos nuclis: subjectivitat política, història i acció, i qüestions de teoria feminista i l’estudi de la producció filosòfica femenina —amb especial atenció a l’obra de Hannah Arendt i altres filòsofes del segle XX, activitat que desenvolupa en el marc del Seminari Filosofia i Gènere des de la seva fundació l’any 1990. És traductora de diverses obres de filosofia contemporània, autora de nombrosos assaigs i editora de volums col·lectius sobre el pensament de Hannah Arendt i altres pensadores contemporànies (Filosofía y género, El género de la memoria; En torno a Hannah Arendt, amb Manuel Cruz; Hannah Arendt, el orgullo de pensar; Pensadoras del Siglo XX. Aportaciones al pensamiento filosófico y político, y Lectoras de Simone Weil, aquests dos darrers amb Rosa Rius). Entre les seves publicacions més recents destaquen Una herencia sin testamento: Hannah Arendt (2007), «Contingencia, historia y narración en Hannah Arendt» (2009), «Imortalidade e História em Hannah Arendt» (2009), «La distancia como figura de la comunidad» (2011), «Usos del anacronismo» (2012) i Entreactes. Entorn del pensament, la política i el feminisme (2013, en preparació).

Amb aquesta conferència la Fina Birulés presentada en l’Associació Intercanvis el dia 14 de Juny del 2013, ens transmet com des de la dècada dels vuitanta la política de les dones no ha fet altra cosa que evidenciar els límits d’aquesta concepció que assimila la llibertat política amb la igualtat de drets, en mostrar que l’emancipació de les dones, o sigui el fet que hàgim accedit a la condició de subjectes de dret, no comporta ni ha comportat la llibertat femenina.

I després de fer un recorregut, conclou dient que les polítiques de la diferència no especulen sobre un futur ideal, ni s’embarquen en projectes que apuntin cap a un «demà just», sinó cap a pràctiques lingüístiques i socials que tracten d’enfrontar la contingència del present. Cerquem la llibertat, no la necessitat que el retorn a l’origen passat sembla oferir-nos. Així, quan abans identificava la diferència amb la llibertat i amb la subjectivitat no estava apostant per un ideal, més aviat tractava de recordar que la llibertat política té a veure amb una experiència contínuament posada en joc i que «diferència i dualitat no són sinònimes» (Collin, 2010).

Anna Miñarro
déjale un comentario

Descargar texto presentación

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *