Presentació d’Iñaki Markez

Em plau presentar-vos la feina de l’Iñaki Markez, amic, metge-psiquiatre, doctor en Neurociències, màster en Drogodependències i Sida, màster en Salut Pública, màster en Gestió Clínica, especialista universitari en Psiquiatria Legal i Forense, director de Norte Salud Mental i membre del Consejo Editorial de la Revista de la AEN, entre moltes altres ocupacions.

El vàrem convidar a participar a les XV Jornades de Salut Mental, dedicades al Risc i la vulnerabilitat en els col·lectius de salut mental, l’exclusió social i la pobresa, que organitza l’Associació de Famílies per la Salut Mental de Nou Barris, perquè pogués transmetre la seva experiència i compartir amb famílies, pacients i professionals els seus amplis coneixements.

Tot seguit trobareu el treball que es presentà i que es basa en el seu darrer llibre Violencia colectiva y salud mental: contexto, trauma y reparación, i pretén ser un recurs per a la reflexió i una eina de feina per a tots aquells que en la seva experiència pràctica, volen plantejar aportacions constructives per tal d’entendre els mecanismes i efectes de la violència, on institucions, terapeutes i persones afectades, entre d’altres, han de tenir un paper rellevant, és a dir que es mou en la punta de l’iceberg de moltes realitats que trobem trenades entre la salut mental i la salut social.

Aquesta conferència estava també vinculada al treball d’anàlisi estructurat en base al protocol d’Estambul, anomenat Incomunicació i tortura, que s’inicia després de constatar amb altres col·legues de la salut mental i de la medicina forense la preocupació pel que semblaven males praxis en moltes detencions.

És doncs una ponència valenta, molt valenta, especialment si tenim present que hi ha encara pocs estudis sobre la violència i que té l’objectiu principal de fer l’estudi i una valoració individual de la fiabilitat dels testimonis de tortura aplicant el Protocol d’Estambul.

El Protocol d’Estambul és un conjunt de directrius, mèdiques i psicològiques per a la investigació i documentació de la tortura i del maltractament. Els seus principis varen ser adoptats per l’Assembla General de la Organització de les Nacions Unides (ONU) l’any 2000, i des de llavors s’ha aplicat en tribunals internacionals i nacionals, amb el suport de l’ONU i d’altres organitzacions clau relacionades amb els drets humans.

La seva ponència ens transmet com el maltractament afecta a tots aquells ciutadans que han patit traumes severs amb el desig que el món recordi la brutalitat de la que és capaç l’ésser humà, a l’hora que construeix cultura. I com aquests testimonis estan en condicions no només de fer funció terapèutica sinó també pedagògica per al conjunt de la comunitat.

Anna Miñarro
déjale un comentario

Descargar texto presentación

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *