Presentació de Lorena Sozzi, Joan Manel Blanqué i Carles Pérez Testor

Lorena Sozzi és una psicòloga i psicoterapeuta jove, procedent de Milà i que vaig conèixer a Sant Pere Claver, on ella col•labora actualment. La vaig conèixer a través de Joan Manel Blanqué, psiquiatra, psicoterapeuta i psicoanalista, director del programa de psicosis incipients a la mateixa fundació i amb qui he tingut el plaer de treballar i que firma també l’article Trauma i abuso: reflexiones acerca del origen traumático de la agresividad a partir de una experiència clínica conjuntament amb Carlos Pérez Testor. Ambdós, metges, psiquiatres i psicoterapeutes d’orientació psicoanalítica, tutoritzen la tesi doctoral de Lorena sobre «fills de pacients psicòtics».

En el programa de psicosis incipients, que fins ara ha dirigit Joan Manel Blanqué, es tracta amb una orientació psicodinàmica a pacients joves que han patit un primer brot psicòtic, són pacients molt joves, alguns, joves d’alt risc (EMAR) amb risc alt de patir una psicosi, l’atenció dels pacients que entren en aquest programa és molt important pel seu caràcter preventiu.

L’atenció als joves és individual i grupal, també familiar, amb grups multifamiliars amb l’objectiu de treballar tant directament amb els pacients joves com amb el seu entorn familiar, educatiu i social, es valora la comprensió de l’entorn i la seva incidència, procurant, en la mesura del que és possible, que psiquiatres i psicòlegs puguin accedir a l’entorn del pacient més jove.

Lorena Sozzi va començar a participar en el programa com a psicòloga observadora amb la intenció d’iniciar una tesi doctoral sobre fills de pacients amb trastorn mental greu. Aquesta tesi la realitza dins del programa de doctorand en psicologia a la Universitat Ramon Llull (Blanquerna) de la nostra ciutat i és dirigida per Carles Pérez Testor, i el Dr. Blanqué n’és el codirector, així, d’aquestes dues trobades sorgeix el seu interès pel tema de la psicosi i el seu abordatge.

Carlos Pérez Testor és metge, psiquiatra i psicoterapeuta, és director del Grup de Recerca de Parella i Família (GRPF) de la Universitat Ramon Llull, director de l’Institut Universitari de Salut Mental, Fundació Vidal i Barraquer (FVB) de la nostra ciutat.

La investigació que dirigeixen els doctors. Blanqué i Pérez Testor i que és el cos de la tesi de Lorena Sozzi es preocupa dels fills que presenten aspectes de carències, amb pares amb dificultats, amb trastorns, a vegades severs, diagnosticats com a psicòtics.

El cas que ens presenta la Lorena és un cas que ella mateixa va conèixer i va poder treballar en la seva estada, durant sis mesos, a la República Dominicana, és per tant un cas més antic en el temps, però que ella mateixa ha recobrat en encarar aquest nou treball i la seva experiència actual. L’autora ens explica la seva trobada amb un nen de 8 anys, del barri de Haina, un barri molt pobre i marginal, que presentava conductes molt agressives contra ell mateix i contra els altres, un nen diagnosticat amb un TDAH, que presenta dificultats de contacte emocional i grans dificultats d’aprenentatge, a la vegada un nen maltractat per un entorn molt empobrit i una família amb dificultats emocionals i de contenció, el nen, patia sovint de maltractaments, amb una gran inhibició, dificultats de connexió amb els altres, retraïment i un empobriment general.

L’autora ens mostra com la feina dels psicoanalistes queda dificultada per les situacions que envolten al pacient, en aquest cas quan el tractament queda interromput i la terapeuta torna a visitar-lo al cap d’un temps, fins i tot es troba amb un nen amb més dificultats, fa un retrocés, tant en l’aprenentatge com en l’expressió de les seves emocions, havia tornat a un ambient hostil, amb els maltractaments físics i psíquics, sense cap contenció familiar. La terapeuta es preguntarà en quina mesura la incidència de la brutalitat de l’entorn afavoreix l’expressió en el nen de conductes violentes i agressives, aquest cas en serà un bon exemple.

Els autors ens expliquen, en presentar-nos l’article, com l’estudi actual i les seves investigacions, així com l’observació dels pacients i els grups multifamiliars de pacients psicòtics, han evocat i tornat a la memòria aquest cas que Sozzi va tractar durant un breu període de temps. En l’article que presentem ens explica les dificultats amb què es va trobar: un ambient hostil i pobre i la importància de les relacions familiars i de l’entorn amb l’esdevenir del seu pacient, com la situació de maltractament, tant familiar, per alguns membres de la família, com de tot l’entorn d’empobriment, va incidir negativament en la recuperació del seu pacient. Mentre podia establir una relació «suficientment bona» el pacient, de mica en mica es va anar connectant amb la terapeuta, abandonant en alguns moments conductes destructives cap a ell i cap els altres, però en el moment en què es va privar, per circumstàncies diverses, de l’atenció psicològica, el nen va tornar a les seves dificultats, amb una clara incidència dels maltractaments per part de la família. Tot això permet pensar en els devastadors efectes del trauma en el desenvolupament del nen i, més endavant, en les conseqüències dels traumes infantils en la vida adulta, «tema de la psicoanàlisi», la psicoanàlisi, el mètode ens orienta i ens ajuda a pensar quan ens trobem amb pacients que han sofert, patiments i traumes infantils, empobriments en un entorn on no hi ha hagut «bonança» (mare suficientment bona).

El present article amb la presentació del cas del petit de 8 anys, que viu en una zona pobre (en tots els sentit de la paraula) de la República Dominicana, permet a l’autora i als directors de la seva tesi elaborar un fil conductor entre l’exemple clínic i els conceptes teòrics que han de possibilitar una millor comprensió. Així, el teixit amb l’experiència clínica i conceptualització teòrica la porten a algunes reflexions sobre els traumes, els estils educatius i els factors socioculturals, la vinculació entre el desenvolupament de conductes destructives i les experiències traumàtiques viscudes durant la infància.

L’autora fa referència a autors que han treballat temes com la destructivitat i l’agressivitat i la violència (Nielsen, 2004; Meotti, 2006; a la bibliografia de l’article) i proposa la psicoanàlisi infantil com una contribució a una prevenció de la destructivitat, elaborant i mitigant els aspectes psicòtics relacionats amb l’instint de mort i l’agressivitat més mortífera, en els individus i els grups. Aquest article és una primera aproximació a la seva tesi doctoral sobre «Fills de pacients psicòtics».

Marta Lleonart i Camps
déjale un comentario

Descargar texto presentación

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *