Sobre algunes transformacions i usos del terme «diferència» en els darrers temps.
Les dones i la política

El moviment d’emancipació femenina ha aspirat i aspira a harmonitzar dos moviments de la democràcia moderna que no sempre han anat equilibrats: la universalitat dels drets humans i la dualitat dels sexes, present en tota la tradició utòpica del segle XIX (pensem en Fourier, per exemple). Per dir-ho amb altres paraules: busquem conquerir l’universal en nom de la primera diferència humana, la diferència dels sexes; la reclamació política de paritat pretén, de fet, l’u sense destruir el dos, la unitat sense eliminar la dualitat dels sexes (Fraisse, 2002).1 Oblidar aquesta, diguem-ne, complexitat escènica és el que aboca a pensar que el reconeixement de la llibertat femenina és assimilable a la mera igualtat de drets; com si totes les veritats importants sobre […]

[…] A les recents reflexions sobre la necessitat de repensar allò polític en el context de les societats complexes contemporànies es palesa, com ja he dit, un cert acord entorn de l’opinió que l’antic concepte d’Home, en majúscules, no era altra cosa que un pseudouniversal i que ens cal una «nova universalitat» que pari esment a les formes contemporànies de subjectivitat. En aquest context, sembla que l’autèntica universalitat hauria d’incloure totes les diferències, sense cap exclusió per motius de raça, classe, gènere, inclinació sexual, ètnia o qualsevol altra cosa que puguem afegir a l’«enutjós i simptomàtic etcètera» que acompanya els gestos de reconeixement de la diversitat humana (Gates, 1997: p. 126). No obstant això, malgrat el consens que es pot llegir en els debats entorn, per exemple, del valor del que s’ha anomenat multiculturalisme, encara queda molt camí per recórrer per tal d’arribar a aquesta nova universalitat. Entre altres raons perquè, com va observar ja fa temps Ernesto Laclau (1996), amb el mot multiculturalisme es designen una amalgama de qüestions heterogènies, aplegades precipitadament sota aquesta denominació. I això val tant per a qui defensa el multiculturalisme com per als seus detractors, universalistes o liberals, que pretenen rebaixar-ne el crèdit. La qual cosa fa que, en aquesta boira de controvèrsies, tot sovint resulti difícil recordar de què estem parlant. […]

Fina Birulés
déjale un comentario

Descargar texto completo

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *