Trauma i transmissió. Efectes de la guerra del 36, la postguerra, la dictadura i la transició en la subjectivitat dels ciutadans
Anna Miñarro / Teresa Morandi (comps.)
Barcelona: FCCSM, Xoroi edicions, 2012
[Text in Catalan]: El llibre que presentem als lectors de la revista Intercanvis de psicoanàlisi és el primer treball que es realitza sobre un tema congelat en la ment de tots els ciutadans de l’Estat espanyol, d’Europa en general, i de Catalunya en particular: els efectes d’un cop d’estat, una guerra civil i una repressió despietada realitzada durant l’equivalent a més de dues generacions. Aquesta repressió fou esborrada mitjançant aquest procediment polític que es va activar al llarg dels anys setanta consistent en això que rep el nom de la transición pacífica hacia la democracia que nos dotamos los españoles mediante la reconciliación nacional de los dos bandos en lucha…
Als espanyols els resulta del tot familiar des de l’inici dels anys vuitanta haver vist asseguts en tribunals d’honor, consells de guerra o en judicis caracteritzats per una extrema duresa els militars de les dictadures argentina, uruguaiana, xilena i han vist repetides vegades per la televisió pel·lícules tan magnífiques com brillants amb títols relatius al judici de Nuremberg, l’ensorrament d’Hitler o les cèlebres fotografies de Mussolini, Clareta Petacci i altres dirigents del feixisme italià penjats cap per avall en els dies finals de la II Guerra Mundial al nord d’Itàlia. Són imatges gairebé quotidianes i familiars.
Contrasta amb la ominosa transición democrática que nos dimos los españoles… Aquesta transición ens ha impedit veure asseguts en consells de guerra els generals franquistes que van ser partícips de tot un llegat de desaparicions, tortures, assassinats, consells de guerra, etc. que sense cap mirament varen crear un clima de pànic generalitzat. Calia desterrar com fos l’època de la República Espanyola, l’única en cinc segles que havia inclinat una mica la balança de la història a favor de les classes populars. Perquè les oligarquies seguissin manant 500 anys més es feia de tot punt imprescindible gravar amb la psicocirurgia de la violència política que no hubo régimen político peor que la nefasta República Española.
No, els habitants de la pell de brau no hem tingut el goig de veure la pràctica de la justícia que és el fonament mínim de qualsevol possibilitat real de reconciliació. Qualsevol que es passegi per molts pobles i places de l’Espanya actual hi veurà que el clam d’Espriu —ara que commemorem el seu centenari— és impossible: les places i carrers segueixen plenes de monuments, plaques, noms i fites de conspicus dirigents de la dictadura feixista de Franco.
Aquest treball compilat per Anna Miñarro, psicòloga i psicoanalista catalana, i Teresa Morandi, psicòloga i psicoanalista argentina d’origen i catalana per vocació i adopció, ens posa juntament amb els altres autors que hi participen (Ricard Vinyes, Margalida Capellà, Cecilia Lewintal, Wilma Schwarz, Joan Pijuan, Cinta Arasa, Maria Barbal i Isabel Nuñez) en el camí de poder començar a pensar des d’una perspectiva autòctona en les conseqüències dels trasbalsos polítics que marquen amb ferro roent el segle XX a casa nostra. […]
Oriol Martí leave a comment
