[Text in Catalan]: Des de fa uns mesos pot semblar que la vida (la nostra vida, el nostre estil de vida, el de cadascú) s’hagués parat, però això no és cert en absolut, la vida mai s’atura, s’aturaran els actes públics, algunes accions a les que estàvem acostumats i que no podem continuar fent, alguns contactes interpersonals han estat més dificultosos, però tot això que forma part importantíssima de la vida, no és la vida, certament la condiciona, però la vida, com molt bé sabem els psicoanalistes, és l’ésser humà, l’ésser social, no les seves coses materials.
El món ha patit pandèmies des de sempre i la humanitat mai ha estat lliure de desastres
Estem davant una situació traumàtica que caldrà elaborar, pam a pam. Ens demanarem com l’enorme incertesa, la commoció a la que estem sotmesos i les dificultats, per a fer el dol, s’han d’anar elaborant mica en mica…
…aquesta situació ens col·loca en un escenari d’angoixa global, de violència, en forma de precipici que dificulta iniciar els dols que corresponen a múltiples pèrdues.
Tot ens du a observar, novament, que l’ecosistema d’angoixes és realment complex i terrible i la manca d’atenció encara més.
aquesta pandèmia té, com sempre, un biaix clar de classe i que s’ha acarnissat molt especialment en les dones
…tots necessitem d’espais íntims per tal de connectar amb el nostre dolor, i, sobretot, per no sentirnos obligats a escoltar comentaris inapropiats
Des de l’inici de la pandèmia, s’ha pres consciència de que la Salut Mental ens vincula a totes i que el benestar també depèn de la possibilitat i de la capacitat de cuidar i de ser cuidats.
Ha calgut estar atents a les violències que s’han incrementat perquè no tenen aturador i, encara menys, dins el mateix habitatge. En aquest confinament hem pogut observat com s’ha presentat una dificultat afegida que és la violència invisible i la dificultat per a que la persona maltractada pugui demanar ajut malgrat les eines que s’han volgut posar des d’algunes institucions. Sabem que aquesta violència provoca danys irreversibles tant a nivell físic com psíquic i porta implícita la dificultat d’establir vincles afectius saludables.
Tal com diria Freud (1913): els éssers humans som com cristalls que davant de certes situacions límits ens tornem més vulnerables i molt més fràgils, perquè els vidres revelen les seves estructures ocultes només quan es trenquen.
[…]
1st part of the article
Some reflections on the psychic experiences in the population during the Covid-19 pandemic.
Introduction
This article is written in choral format. Four hands, two brains and two hearts have worked to explain the complexity of the mental situation generated by the COVID-19 pandemic. Aims to make an analysis of what has been lived, knowing that it has not yet ended and that, therefore, there are still many things to think about.
In any case, and through this writing, we intend to show what we can already confirm from the clinic. Clinic always linked to the social as a sum of subjectivities, to the magnitude of the psychological and social tragedy, to the traumatic of the vital, social and economic losses that we are already experiencing and also what in the psyche in construction of boys and girls and teenagers has been achieved.
Keywords:
COVID-19, confinement, grief, trauma, mental process, health, social and economic catastrophe, class gap, violence, commotion, isolation.
1st part: COVID-19. Uncertainty, Shock and Mental Health
2nd part: Diary of the confinement in the life of children and adolescents
Anna Miñarro leave a comment
Download full article (text in Catalan)
Read full article (text in Catalan) at Issue 44 :: July 2020 already in your bookstore, request a copy here and we will send it to you
