[Text in Catalan]: 4a Conferència de Christian Delourmel
Conferència pronunciada a Gradiva, Associació d’Estudis Psicoanalítics, el divendres 25 de novembre de 2011
En el text que us he adreçat, Gaston Bachelard mostra molt bé com un dels obstacles epistemològics, que anomena «obstacle substancialista» en el seu llibre La Formació de l’Esperit Científic, empresona el pensament teoritzant en els estrets límits de les «coneixences racionals elementals» i impedeix als investigadors «d’abordar a la vegada un nou pensament i una nova experiència». Aquest va ser el cas per les nocions fonamentals d’ona i de corpuscle a les que havien arribat, diuen Ortoli i Pharabod:
la teoria de l’electromagnetisme de Maxwell i la teoria de l’atracció universal de Newton, el concepte de corpuscle que permetia idealitzar els objectes reals representant-los per un punt (per tant, amb una posició, un conjunt de posicions constituint una trajectòria), i atribuint a aquest punt una massa corresponent a la quantitat de matèria reunida (planeta o electró).
Bachelard mostra la quantitat de renúncies que els físics van haver de fer per alliberar aquesta noció clàssica de corpuscle de la impregnació substancialista, i per poder abordar la concepció quàntica de la partícula: «el corpuscle no és un fragment de substància… el corpuscle no té dimensions absolutes assignables, sols se li assigna un ordre de grandària, que determina més una zona d’influència que una zona d’existència». Aquest enfocament de corpuscle radicalment innovador té ressò sobre la noció d’espai ja que «d’entrada, no se li pot atribuir un lloc gaire precís, com ho postula el principi d’indeterminació d’Heisenberg». Alliberada dels lligams del pensament substancialista, aquesta noció pot ser reabordada no com una cosa inerta, estàtica, sinó en una perspectiva dinàmica, processual «en la seva força d’oposició, ja que sols podem descriure-la en una acció». Una concepció que ha conduït a «la hipòtesi paradoxal d’un corpuscle que existeix a la sortida d’un espai en el que suposadament no existia». La qual cosa és congruent amb les noves descobertes ja que, afegeix, ara s’està convençut que «no existeix l’electró en el nucli». Aquesta concepció processual que treballa sobre una concepció «dinàmica de l’expulsió que dóna aquí l’existència corpuscular al resultat de l’expulsió», retroba un dels corol•laris del principi d’indeterminació de Heisenberg, concernent a la pèrdua de la individualitat d’un corpuscle. «L’àtom, la primera funció del qual era la de resistir a tot canvi íntim, i a fortiori a la destrucció, no compleix, en la ciència contemporània, la […]
Christian Delourmel leave a comment
Download full text (text in Catalan)
Introducción al ciclo de seis conferencias de Christian Delourmel Carlos Sánchez, «Presentación de Christian Delourmel» Christian Delourmel «Pensar las relaciones entre el psicoanálisis y las ciencias» 1ª Conferencia de Christian Delourmel Conferencia pronunciada en Gradiva, Associació d’Estudis Psicoanalítics, el viernes 21 de enero de 2011 2ª Conferencia de Christian Delourmel Conferencia pronunciada en Gradiva, Associació d’Estudis Psicoanalítics, el viernes 25 de marzo de 2011 3ª Conferencia de Christian Delourmel Conferencia pronunciada en Gradiva, Associació d’Estudis Psicoanalítics, el lunes 27 de junio de 2011 4a Conferencia de Christian Delourmel Conferència pronunciada a Gradiva, Associació d’Estudis Psicoanalítics, el divendres 25 de novembre de 2011 Presentación de la V Conferencia de Christian Delourmel, Carlos Sánchez 5ª Conferencia de Christian Delourmel Conferencia pronunciada en Gradiva, Associació d’Estudis Psicoanalítics Presentación de la VI conferencia de Christian Delourmel, Carlos Sánchez 6ª Conferencia de Christian Delourmel Conferencia organizada por Gradiva, Associació d’estudis Psicoanalítics, en Barcelona, el 14 de junio de 2013