Xenobiotica mentes animosque perturbant.
[Text in Catalan]: El Dr. Eduard Rodríguez Farré fou el conferenciant invitat per tal de tancar el curs 2010-2011 el proppassat mes de juny de 2010. Doctor en medicina, farmacòleg i radiobiòleg. Professor de fisiologia i farmacologia en l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (CSIC). Ha treballat al Centre d’Estudis Nuclears de Saclay (França) i en les universitats de París, Londres, Estocolm, Göteborg i Buenos Aires. Autor de nombroses publicacions sobre toxicitat de contaminants ambientals, energia nuclear i salut. Membre del Comitè Científic de la UE sobre nous riscos per a la salut i expresident de Científics pel Medi Ambient (CIMA). erfnmc@iibb.csic.es
Oriol: Jean Pierre Changeux en el seu llibre L’home neuronal, publicat l’any 1983, ens formula una sèrie de preguntes inquietants que ens connecten directament amb l’objecte de les teves recerques científiques:
L’organització i la flexibilitat de l’encèfal humà segueixen sent compatibles amb l’evolució d’un entorn que domina només parcialment? No s’està obrint un abisme de desharmonia profunda entre el cervell del ser humà i el món que l’envolta? […] les arquitectures en les que es tanca, les condicions de treball a les que està sotmès, les amenaces de destrucció total que fan pesar sobre els seus congèneres, sense passar per alt la subalimentació, a la que sotmet a la major part dels seus representants, són favorables per un desenvolupament i un funcionament equilibrat del seu encèfal? Es pot posar efectivament en dubte. Després d’haver devastat la naturalesa que el rodeja, és que l’ésser humà està devastant el propi cervell? […] ha arribat el moment de considerar aquest problema amb serietat. […]
Eduard: Com a preàmbul podríem dir que des de l’època de L’home neuronal de Jean Pierre Changeux fins ara, hi ha hagut un gran boom de tot el que són les ciències neurològiques que, per mimetisme amb l’anglès, serien les dites neurociències. S’ha avançat molt, però jo crec que les incògnites són encara més grans. Seguim tenint una gran ignorància de moltes coses, pràcticament de les més importants. Pensem en els tres paradigmes clàssics que deien els cristians: les potències de l’ànima, que serien les potències del cervell, la memòria, la intel·ligència i voluntat. No hi ha ningú encara, que pugui definir neurobiològicament ni la memòria, ni la intel·ligència ni molt menys la voluntat. Aquest és un dels greus errors conceptuals que fan els que parlen d’intel·ligència artificial. Les màquines poden tenir memòria, però no tenen ni intel·ligència i ni molt menys voluntat. I no hi ha intel·ligència que funcioni sense voluntat.
O: Segons la teva opinió, quin seria l’aspecte que més destacaries per tal de comprendre la producció de patologia neurològica en les darreres gairebé tres dècades des de la publicació de Jean Pierre Changeux?
E: El que sí que s’ha vist en tots aquests anys, és la gran importància que té la vessant ambiental en molts fenòmens neurobiològics, això és relativament nou. Se sabia clàssicament de les intoxicacions agudes, siguin dels verins que siguin. El gran model d’intoxicació ha estat sempre el de la nicotina o el que fou estudiat per Claude Bernard, el curare. Era conegut que hi havia substàncies que tenien un efecte tan enorme sobre el sistema nerviós que eren capaces de matar-lo, de donar una paràlisi o de donar al·lucinacions, com per exemple, l’amanita muscaria, aquest bolet que sempre havia fascinat per com podia donar manifestacions de bogeria o psiquiàtriques.
El que és important per a mi en aquests anys és veure dos aspectes: la presència de molts agents nous en l’ambient i, sobretot, com petites quantitats d’aquests agents determinen alteracions en el sistema nerviós central que es poden manifestar en forma de trastorns neuropsiquiàtrics, cosa encara poc coneguda i poc acceptada dins de les pràctiques clíniques i de prevenció que és el que més importa. Exemples en tenim molts: des de les radiacions […]
Oriol Martí leave a comment
