The text is a theoretical journey that shows the fine line that separates the concept of beauty with its more opposite face, which is sinister. Following the works of the Marquis of Sade, the psychoanalyst Jacques Lacan and the philosopher Eugeni Trias, I show how beauty would be a veil that would protect us from horror. What is sinister as a condition and limit to what is beautiful for Trias, the arts that eternalize the vices for Sade, and how the enjoyment when he crosses the narcissistic barrier goes beyond good, fragmenting object and reflect on identification to speculate, for Lacan.
Keywords
Enjoyment, narcissism, beauty, sinister, veil, infinity
[Text in Catalan]: Juliette, un personatge del Marquès de Sade (Sade, 2009), sent una gran passió per les belles arts. Va a la ciutat de Florència i a la Galeria Príncep Cosme I de Mèdici, descobreix la Venus d’Urbino, realitzada per Tiziano l’any 1538; admira els altars d’or adornats amb pedres precioses fins a arribar a la cambra dels ídols on troba diversos sepulcres que representen el cos humà en les fases de descomposició «fins a la descomposició total de l’individu», on ja no queda ni un alè de dolor. […]
Seguint amb el recorregut de Juliette per la Galeria de Florència, la protagonista, quan contempla la imatge de Venus, queda fascinada i besa arravatada la seva amiga Raimonde. La imatge de la bellesa de la pintura motiva, així, com un ressort, el contacte carnal amb la seva amiga. Una imatge que l’omple de passió i l’empeny a la satisfacció pulsional del gaudi. Què hi ha hagut en la imatge que ha motivat aquest arravatament i ha despertat el desplegament pulsional?
Lacan en la fase constitutiva del subjecte —«l’estadi del mirall», moment de la imatge de l’altre com a unificadora del jo, que Freud anomena «narcisisme»— ens diu […]
Mercè Rigo i Grimalt leave a comment
Download full article (text in Catalan)
Read full article (text in Catalan) at Issue 44 :: July 2020 already in your bookstore, request a copy here and we will send it to you
