[Text in Catalan]: Hortènsia Fernández Medrano. Logronyo, 1943. Biòloga. Pertany a la generació de biòlegs catalans que han tingut un estol de professors de gran qualitat entre els quals destaca l’ecòleg Ramon Margalef.
Ha treballat al CNRS (Centre National de Recherche Scientifique) de la ciutat d’Estrasburg (Centre d’Études Bioclimatiques) en programes de recerca sobre la fisiologia del son. I també a l’Institut d’Investigacions Pesqueres de Barcelona que pertanyia a la xarxa de institucions de recerca del CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas). La seva activitat professional fonamental ha estat de professora de biologia i ciències naturals en diferents instituts d’ensenyament mitjà de la conurbació de Barcelona.
Ha participat activament en la fundació del moviment ecologista al Principat de Catalunya. L’estiu de 1977, juntament amb el filòsof Manuel Sacristán, el toxicòleg i farmacòleg Eduard Rodríguez Farré, el bioquímic Joan Creus, i d’altres membres del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats de Catalunya varen fundar el Comitè Antinuclear de Catalunya (CANC).
Col·labora activament amb Acció Ecologista i moltes iniciatives ciutadanes vinculades a la lluita ecologista, relacionades amb la salut ambiental, el transport públic o el reciclatge i fou membre del col·lectiu Las Petras.
Un dels eixos de la seva reflexió teòrica és la relació existent entre feminisme i ecologisme, a partir de les reflexions endegades per pensadors com Françoise d’Eaubonne, Wolfgang Harich i Vandana Shiva, entre d’altres.
Ha publicat, juntament amb altres autores, el llibre Malabaristas de la vida. Mujeres tiempo y Trabajo i molts articles relacionats amb l’ecologisme i el feminisme.
El treball que es presenta a continuació se situa en aquesta cruïlla de temes que estan en el centre del debat contemporani que lluita per fer un món més habitable. Un món on el valor de la vida humana sigui molt superior al valor de les coses.
Oriol Martí leave a comment