[Text in Catalan]: És una satisfacció presentar com a convidat d’Intercanvis el doctor Xavier Busquet i Duran, metge, expert en cures pal·liatives, coordinador del pades de Manresa (ics) durant 18 anys i actualment metge del pades de Granollers (ics). Doctor en Salut Pública i màster en Bioètica, Busquet és l’investigador principal del projecte de recerca sobre la complexitat en atenció domiciliària per als pades de Catalunya i ha publicat nombrosos articles i els llibres La vellesa a Terrassa (1986), Morir de càncer a casa (tesi doctoral, 1992), Atlas de dolor en cáncer (2000) i Aprendre a morir (2005), aquest últim també editat en espanyol (Viviendo el morir, 2006). Ha obtingut el Premi Algos 2000 i el Premi a l’Excel·lència Professional del Consell del Col·legi de Metges de Catalunya (2005).
Ell i el seu equip transdisciplinari atenen les persones a casa al final de la vida i les ajuden a morir dignament. En aquest article, descriuen el seu treball i investiguen les possibilitats d’una eina clínica per valorar de forma integral la persona, la família i el seu entorn, «un repte professional i personal» que han hagut d’afrontar amb l’experiència, sense ensenyaments previs.
Per a Busquet, «el domicili és un espai singular, irrepetible, impregnat de valors i d’olors; un espai compartit, amb múltiples estances; sagrat, perquè té el seu secret, i també profà, allunyat de les jerarquies sanitàries i de la rigidesa dels seus protocols. I també, cal tenir-ho en compte, un espai limitat, fràgil, vulnerable» en què la mort només és de les famílies. Busquet i els seus col·laboradors –professionals de la medicina, la infermeria, el treball social i la psicologia– treballen quotidianament en equip, «un equip de veritat, no teòric», transdisciplinari, en què «es desestabilitzen les fronteres entre les disciplines però es respecta escrupolosament l’expertesa de cadascuna». «Quan entrem en una casa –escriu Busquet–, encara que hi anem sols hi anem amb la mirada de tot l’equip».
Es tracta d’un equip que «ha volgut crear una eina d’aplicabilitat clínica, a peu de llit, útil per al dia a dia de l’assistència», amb objectius molt ambiciosos: valorar de manera integral la persona, la família i l’entorn; descobrir les necessitats no cobertes i les fortaleses familiars; ajudar a planificar la intervenció i la seva intensitat; definir els recursos necessaris per fer front a la situació; preveure la necessitat de derivació; aportar un llenguatge comú; possibilitar el treball transdisciplinari, el consens i el compromís; fixar el marc d’atenció, és a dir, el domicili, i el temps d’atenció, és a dir, el final de la vida d’una persona; evidenciar les càrregues assistencials, i garantir la prevenció de riscos psicosocials i laborals.
Acollint aquest article, Intercanvis reconeix la tasca difícil i dura, però imprescindible, de l’equip de Busquet i del conjunt dels professionals del pades. Una feina encomiable que ens ha d’enorgullir, perquè ens enriqueix col·lectivament i perquè ens mostra que és possible superar les desconnexions emocionals pròpies dels professionals que tracten amb la malaltia i la mort i que és indispensable considerar els malalts com a éssers humans amb el dret a morir dignament.
Anna Segura leave a comment
