[Text in Catalan]: Havent rebut la teva proposta d’article per a Inter-nos, i després d’haver-lo llegit atentament vull agrair-te el treball minuciós de síntesi i els comentaris que aportes a aquesta discussió entre psicoanàlisi relacional i psicoanàlisi de les pulsions que ha anat omplint el debat intern d’Intercanvis. Encara que una mica a corre-cuita i sense matisar prou, vull aportar alguns comentaris propis.
Personalment no estic massa motivada per entrar en una mena de guerra de bàndols psicoanalítics, ni em sento cridada a haver d’optar per les propostes de cap mena de psicoanàlisi: ni de l’anomenada psicoanàlisi relacional, que sens dubte em desperta simpatia, ni de l’anomenada psicoanàlisi de les pulsions, que sovint em resulta obscura.
No hi ha dubte que com a persona tendeixo a tenir les meves simpaties i antipaties, i, ja que quan actuo com a professional no puc pas deixar de ser persona, inevitablement aquestes emocions segueixen presents i actuant com a impulsos motivadors o bé aversius. Si des d’un punt de vista personal ja és important, per a un mateix, matisar les pròpies simpaties o antipaties, encara ho és més des del punt de vista d’un professional que té cura d’altres persones, a les quals sense cap mena de dubte el primer que hom està obligat a fer és respectar i no danyar-les. El que és important com a professional no és el que m’agrada sinó què és el que li serveix al pacient; saber discriminar què el pot ajudar, en quin moment i de quina manera; saber com i quan li podríem fer mal i evitar-ho.
En aquest sentit, l’empatia, el posar-nos al lloc de l’altre, és una eina fonamental per establir una relació d’ajuda, per eixamplar els nostres punts de vista amb els del pacient i per evitar causar-li danys innecessaris. L’empatia és una condició per a la relació terapèutica i alhora una poderosa eina terapèutica que hauríem de conèixer millor. Però jo també penso que no és una eina suficient. Com tampoc penso que la interpretació, sigui del tipus que sigui, resulti una eina suficient, i també té els seus riscos i contraindicacions.
En alguna part del teu escrit t’interrogues sobre la relació entre psicoanàlisi i ciència i sobre la […]
Núria Mata i Vinyets leave a comment
