[Text in Catalan]: Quan va néixer la revista, a proposta de Ramon Riera i Anna Segura, el grup de setanta psicoanalistes que la vam constituir inauguràvem un espai col·lectiu psicoanalític a Catalunya i a Espanya amb unes característiques molt peculiars: independent, sense comitè de lectura, bilingüe i propietat dels socis. En acomplir-se la primera dècada, Intercanvis pertany a cent quaranta socis i constitueix un mitjà de comunicació psicoanalític amb identitat pròpia.
Diferenciada d’institucions i d’orientacions teòriques, la revista ha anat consolidant-se com un instrument per als socis per donar a conèixer les idees i el treball psicoanalític a altres companys de professió. Al principi, la revista arribava només als socis, després va arribar a algunes biblioteques universitàries i, finalment, ha ampliat l’àmbit de comunicació projectant-se també a internet.
La diversitat d’interessos teòrics dels socis fa que la revista tingui un perfil d’actualitat tan teòrica com clínica. A nivell teòric, hi ha articles que reflexionen i desenvolupen aspectes del pensament de Freud, Bion, Lacan, Meltzer, o donen a conèixer el pensament de psicoanalistes americans i d’altres que fan aportacions pròpies. Respecte a la clínica, hi ha moltes aportacions relacionades amb les conseqüències de determinades situacions socials: adopcions, reproducció assistida, l’efecte dels traumes primerencs, el paper de les guarderies, la violència domèstica, l’escolar, les dificultats en la immigració… o bé l’augment de patologies com les crisis d’angoixa, les depressions, les malalties psicosomàtiques, etc.
En aquest temps, hem tingut alguns debats interns interessants sobre diferents articles de la revista sense la continuïtat desitjada. Discutir entre nosaltres, en públic i per escrit no és gens fàcil i caldrà continuar animant als socis a fer-ho.
A més, la revista ha volgut sempre nodrir-se també d’altres disciplines i a la secció d’invitats i a les conferències anuals hem parlat de sociologia, política, matemàtiques, neurologia, llengua…
També la psicoanàlisi mateixa ha estat objecte de discussió. Sobretot en la primera època, la revista es va fer ressò de les inquietuds sobre el futur de la psicoanàlisi, el paper de les teories en la clínica i es va qüestionar la tècnica psicoanalítica. La historia d’ Intercanvis aquests deu anys reflecteix sens dubte el pensament psicoanalític al nostre país.
Tota aquesta activitat ha estat possible pel suport de tots els socis i per l’interès constant de la Junta de l’Associació, que, amb relativament molt poca mobilitat dels seus membres, ha continuat vetllant perquè es complissin els ideals inicials i es publiquessin amb qualitat els 20 números que han sortit fins ara.
En fer els 10 anys surt el número 21 de la revista que obre una nova dècada que esperem que sigui de consolidació i difusió d’aquest mitjà de comunicació que és de tots nosaltres.
La Junta:
Marta Areny, Montserrat Canal, Malisa Derendinger, Alberto Grinberg, Guillermo Mattioli, Anna Segura i Margarita Solé
Junta directiva leave a comment
