[Text in Catalan]: En el núm. 1 de «Intercambios Intercanvis» d’octubre del 98 es va publicar «Els grups des de la perspectiva dels que hi participen».
En el resum es deia, referint-se a les persones participants: «Ells són els autors».
Ara, quatre anys després, he tornat a demanar als companys dels grups que escriguin alguna cosa, però aquesta vegada jo també vull dir quelcom.
Els grups quatre anys després
La denominació de «Grup de l’hora de la veritat», que utilitzen alguns membres del grup de divendres a les 5 de la tarda, prové d’un escrit meu publicat al nº 2 de la «Revista de Psicoteràpia Psicoanalítica» de la A.C.P.P., amb el títol: «Grups i Salut Mental» p. 75 (78)-1999, en el qual al referir-me a aquest grup deia que, en llenguatge taurí, les 5 de la tarda és «l’hora de la veritat».
Penso que en qualsevol forma de teràpia analítica i a qualsevol hora del dia és desitjable que sigui «l’hora de la veritat». En aquest cas eren les 5 de la tarda en un grup d’autoanàlisi grupal.
En quant al que representava per a mi l’experiència amb grups de teràpia psicoanalítica, iniciada al principi de la dècada dels seixanta, he escrit moltes coses, però aquesta vegada vull dir quelcom en relació als últims quatre anys.
El treball amb grups sempre m’ha resultat còmode i enriquidor, però aquests últims quatre anys m’han confirmat la idea que els grups de teràpia psicoanalítica tenen quelcom d’especial que els fa molt recomanables per la formació continuada dels terapeutes.
També penso que el grup és un espai privilegiat per estimular l’acció de la pulsió evolutiva, a la que faig referència en altres escrits meus, evitant el cercle viciós de la compulsió repetitiva.
El gener del 2000 vaig sofrir la pèrdua de la meva estimada Carme a conseqüència d’una embòlia cerebral. En aquesta dolorosa situació vaig tenir la càlida companyia dels meus fills, néts i també d’altres familiars, amics i, en general, dels meus pacients. Però en els grups hi vaig trobar un acompanyament molt especial, difícil de definir. Potser podríem parlar de compartir quelcom autèntic i profund del món emocional, de sentir molt a prop a persones amb les quals no hi ha altre relació que la de formar part d’un grup coordinat per mi. […]
Joan Palet i Martí leave a comment
