Para un psicoanálisis profano
Helga Fernández
Buenos Aires: Archivida, 2020
Amb aquest títol, Para un psicoanálisis profano, el llibre no és solament una declaració d’intencions, sinó també la promesa de la ferma fonamentació del seu argumentari.
Estem davant d’una publicació molt diferent de les que estem avesats a trobar a les nostres contrades.
No és una obvietat dir que Helga Fernández escriu des d’una posició analítica. Vull dir que, de la mateixa manera que podem diferenciar l’enunciat de l’enunciació, amb els subjectes corresponents, veiem com ella aconsegueix anar més enllà de l’escrit i mostrar en l’escriptura mateixa el subjecte de la mà que escriu, i apareix en primer terme el relleu de l’autora.
La seva tesi principal és profanar i l’acte mateix de dur-ho a terme, és a dir, de fer una altra lectura, un relligament entre allò sagrat (no sols en termes religiosos sinó també com el que és inaccessible i idealitzat) i allò profà. No hi hauria lectura psicoanalítica possible sense profanació. Per això, ja en la presentació, ens adverteix del perill que tenim com a psicoanalistes si acabem replicant enunciats en ecolàlia.
Des l’inici reivindica la transcripció, la transliteració (l’operació de lectura d’un text amb un altre) i la traducció dels textos. Alhora la tensió del treball de lectura la ubica en l’estil fragmentari, oblic, esbiaixat i angular, per fer front al monodiscurs i la unicitat de la veu.
I, mentre ens ho diu, ens apunta que tot això ho llegeix des de les Profanaciones d’Agamben.
Preocupada pel discurs psicoanalític i el seu ús, es […]
Joan Pijuan déjale un comentario
Descargar reseña completa
Leer en Número 47 :: Diciembre 2021 ya en vuestra librería, pídelo aquí y te lo enviaremos