Des de fa uns mesos pot semblar que la vida (la nostra vida, el nostre estil de vida, el de cadascú) s’hagués parat, però això no és cert en absolut, la vida mai s’atura, s’aturaran els actes públics, algunes accions a les que estàvem acostumats i que no podem continuar fent, alguns contactes interpersonals han estat més dificultosos, però tot això que forma part importantíssima de la vida, no és la vida, certament la condiciona, però la vida, com molt bé sabem els psicoanalistes, és l’ésser humà, l’ésser social, no les seves coses materials.
El món ha patit pandèmies des de sempre i la humanitat mai ha estat lliure de desastres
Estem davant una situació traumàtica que caldrà elaborar, pam a pam. Ens demanarem com l’enorme incertesa, la commoció a la que estem sotmesos i les dificultats, per a fer el dol, s’han d’anar elaborant mica en mica…
…aquesta situació ens col·loca en un escenari d’angoixa global, de violència, en forma de precipici que dificulta iniciar els dols que corresponen a múltiples pèrdues.
Tot ens du a observar, novament, que l’ecosistema d’angoixes és realment complex i terrible i la manca d’atenció encara més.
aquesta pandèmia té, com sempre, un biaix clar de classe i que s’ha acarnissat molt especialment en les dones
…tots necessitem d’espais íntims per tal de connectar amb el nostre dolor, i, sobretot, per no sentirnos obligats a escoltar comentaris inapropiats
Des de l’inici de la pandèmia, s’ha pres consciència de que la Salut Mental ens vincula a totes i que el benestar també depèn de la possibilitat i de la capacitat de cuidar i de ser cuidats.
Ha calgut estar atents a les violències que s’han incrementat perquè no tenen aturador i, encara menys, dins el mateix habitatge. En aquest confinament hem pogut observat com s’ha presentat una dificultat afegida que és la violència invisible i la dificultat per a que la persona maltractada pugui demanar ajut malgrat les eines que s’han volgut posar des d’algunes institucions. Sabem que aquesta violència provoca danys irreversibles tant a nivell físic com psíquic i porta implícita la dificultat d’establir vincles afectius saludables.
Tal com diria Freud (1913): els éssers humans som com cristalls que davant de certes situacions límits ens tornem més vulnerables i molt més fràgils, perquè els vidres revelen les seves estructures ocultes només quan es trenquen.
[…]
1ª parte del articulo
Algunas reflexiones sobre las vivencias psíquicas en la población durante la pandemia del Covid-19
Introducción
Este artículo está escrito en formato coral. Cuatro manos, dos cerebros y dos corazones han trabajado para explicarnos la complejidad de la situación psíquica que nos ha generado la pandemia del COVID-19. Quiere hacer un análisis de lo vivido, sabiendo que aún no ha terminado y que, por tanto, aún quedan muchas cuestiones para pensar.
De todos modos y mediante este escrito pretendemos mostrar lo que ya podemos confirmar desde la clínica. Clínica siempre vinculada a lo social como suma de subjetividades, a la magnitud de la tragedia psíquica y social, a lo traumático de las pérdidas vitales, sociales y económicas que ya estamos viviendo y también lo que en el psiquismo en construcción de niños / niñas y adolescentes se ha conseguido.
Palabras claves:
COVID-19, confinamiento, duelo, trauma, proceso psíquico, catástrofe sanitaria, social y económica, sesgo de clase, violencia, conmoción, aislamiento.
1ª parte: COVID-19. Incertesa, commoció i salut mental
2ª parte: Diario del confinamiento en la vida de los niños/as y adolescentes
Anna Miñarro déjale un comentario
Descargar artículo completo
Leer artículo completo en Número 44 :: Julio 2020 ya en vuestra librería, pídelo aquí y te lo enviaremos