Reflexionar des del nostre ofici, sobre la Guerra del 36, la postguerra, la dictadura i la transició, implica un desafiament. Suposa l’abordatge d’un esdeveniment complex i devastador per a la humanitat, que ha quedat inscrit de forma indeleble com una ferida difícil de cicatritzar en la subjectivitat dels qui ho van viure en primera persona i en els seus descendents.
En la nostra feina grupal impulsem l’estructura i el funcionament de l’original grup de vida, mitjançant la fórmula restitutòria dels grups de paraula i de reflexió; una forma de reconeixement de la cruïlla freudiana del subjecte amb el grup.
En el grup que presentem la dinàmica interna portà a una reflexió lligada al gènere. Dones que no s’han resignat al fet que les seves experiències desapareguin, que vindiquen trencar el caràcter silenciat de la memòria i que resignifiquen el passat personal i col·lectiu, tot intentant sanar el present.
L’anàlisi dels coordinadors d’aquest grup posà de manifest com els traumes subterranis transgeneracionals són una expressió del trauma de la discriminació patida i compartida per les dones.
Els professionals que intervenen en aquests grups tenen una responsabilitat ètica que només podran acomplir si sabem des de quina posició estan escoltant.
Paraules clau:
grup de paraula i reflexió, grups de vida, dona, repressió, invisibilitat, trauma, por, silenci, professionals
Anna Miñarro, Joan Pijuan déjale un comentario
