El grup de treball de salut de la dona del COPC, volem recordar la seva trajectòria professional.
Graciela Traba es va endinsar en el món de la salut femenina i va ser impulsora de molts projectes i investigacions.
La seva força i generositat professional i personal, va convertir el nostre grup en una tasca interdisciplinària des de la Psicologia, a la Cultura i a l’Art. Els projectes compartits amb actrius, el recorregut paral·lel de personatges mítics en el món de l’Art de les dones, com Frida Kahlo i Marilyn Monroe o l’estudi sobre l’ amor místic en les dones, aprofundint en la figura de Teresa de Jesús; ens van aportar una visió clínica i social imprescindible en la nostra professió.
Estem orgulloses de les seves lliçons com professional i com amiga. Sempre la recordarem.
Graciela
Des de la teva llar es veia la platja
I un horitzó amb una mar tan gran que arribava fins el teu país.
Des del balcó, miràvem els temps canviants, el dies compartits:
Llegir llibres, estudiar, projectes, viatges…
Tot envoltat per la flaire d’una bona taula.
No recordar els dies, sinó els moments -com deia Pavese- Moments de somriures, de complicitats, de l’esclat de viure.
Des de la teva llar es veia la platja,
Però ara, l’ horitzó és més lluny, imperceptible.Mercè Rigo (en nom del Grup de treball «Dona i Salut»)
Grup de treball «Dona i Salut»: Júlia Masip, Gisela Navarro, Alba Orteu, Mercè Rigo déjale un comentario
Se fue con la misma dignidad con la que vivió.
Poniendo lo humano junto a la profesión.
La amistad ante la conveniencia. Delicada y discreta frente al mundo y sus vicisitudes.
Y en su suave andar por la vida, defendiendo a las mujeres.
Jocelyn Guerrero García déjale un comentario
Leer en pantalla texto completo
navegador no compatible
Querida Jocelyn, me he emocionado al ver a Graciela frente a mí, mirando a través de la pantalla . Un momento captado, posado en el recuerdo, inalterable, testimonio de una gran amiga que aunque se fue, siempre permanece a mi lado.
Despedida a Graciela
Te diré adiós,
en silencio,
como la noche
dice adiós al día
dejando al alba
meciéndose
entre sus amorosos brazos.
Tejeré las horas
que pasamos juntas,
con pensamientos llenos
de dulces recuerdos,
imágenes vívidas,
que no borrará el tiempo.
Cuando el horizonte
llegue a mis pies cansados
Y, el mar
semeje un lago helado,
calentaré mis huesos agotados
con los recuerdos
que día a día,
juntas trenzamos.
Llegó el momento de la despedida,
mas
no el del adiós.
Mary Carmen (Julio 2022)