Com a revista psicoanalítica catalana, hem rebut amb molta tristesa la notícia de la mort del nostre col·lega Néstor A. Braunstein, una de les figures més rellevants de la psicoanàlisi llatinoamericana dels darrers 50 anys. En tan que secretari he rebut l’encàrrec de redactar aquest obituari.
La millor manera de recordar algú a qui devem moltes coses, i que acaba de morir, és recordar la seva obra i mirar l’efecte que aquesta obra va tenir en la nostra comunitat psicoanalítica. Aquest obituari vol reconèixer el deute que molts psicoanalistes en l’actualitat tenim amb Néstor A. Braunstein.
Probablement dels seus múltiples treballs i publicacions, el que mereix ser reivindicat de manera més entusiàstica és el llibre que ell va dirigir i en va escriure una part important que porta per títol: Psicología: ideología y ciència (1975). Publicat per l’editorial Siglo XXI editores que va jugar un paper crucial en l’extensió del pensament psicoanalític i marxista durant pràcticament mig segle.
Aquest llibre, que aquests dies he revisitat amb emoció tot preparant aquest obituari entre d’altres articles i llibres del finat, m’ha produït un fort impacte. Si tenim en compte que la seva primera edició fou publicada el 1975 i la desena al 1984, llegit ja ben entrat el segle XXI, l’actualitat dels temes que tracta fa que sembli que el text fos escrit ahir.
Vaig trobar-me amb una sorpresa que no recordava: aquest llibre magnífic i absolutament actual portava un pròleg que val tot el seu pes en or escrit per Marie Langer.
Els treballs de Néstor Braunstein, tenen l’efectiva radicalitat d’aconseguir construir teoria dura, crítica i dialèctica entre la estructura social i la subjectivitat. El conflicte psíquic i el conflicte polític. La psicologia acadèmica que s’ensenya a les facultats i el caràcter crític, revolucionari de la teoria i la pràctica de la psicoanàlisi. Els seus treballs han contribuït a facilitar l’evolució de diverses escoles i posicions teòriques.
Des del punt de vista metodològic i epistemològic el treball fet per Braunstein té un enorme transcendència, més i quan, en la lògica de la postmodernitat ens trobem amb un rebuig permanent per estudiar de forma rigorosa allò que separa el pensament quotidià -en paraules de Lucacks- del pensament amb vocació científica, crítica i compromesa.
Però això no és tot: també Braunstein ha estat un dels psicoanalistes que s’ha atrevit a propiciar l’anàlisi de la pròpia psicoanàlisi, les seves concepcions teòriques, les formes de pràctica de la psicoanàlisi, i les implicacions ètiques en un món trasbalsat per les crisis pròpies del mode de producció capitalista en fase terminal: crisi econòmica, crisi ecològica, crisi simbòlica.
Des de la revista Intercanvis Papers de Psicoanàlisi, enviem el nostre millor condol a la seva família en testimoniatge d’agraïment per tot el que ha contribuït en la defensa de la psicoanàlisi en un món de pensament únic organicista i biologista, on el patiment moral vol ser permanentment esborrat com si no existís. Coneixent també la seva mort estoica, ens unim al dolor dels que l’han conegut amb l’esperança que sàpiguen que la seva vida i la seva obra no han estat endebades.
Oriol Marti déjale un comentario
Leer en pantalla texto completo
navegador no compatible
