L’article tracta de fer reconeixibles les eines de treball dels professionals de salut mental, que són, bàsicament, els elements que permeten realitzar el procés de pensar. Segueix molt de prop els desenvolupaments de W. R. Bion de la Taula. Inicia el recorregut amb un preàmbul sobre la intenció, l’atenció i el registre o notació. Després segueix pels equivalents psíquics derivats dels cinc sentits i de la interocepció com a aparell psíquic pel coneixement de la realitat externa i interna.
Posteriorment desenvolupa una hipòtesi de les transformacions que tenen lloc en aquest processament, des de la percepció sensorial i interoceptiva, passant per una sèrie de vicissituds, amb cinc organitzadors que permeten aquestes transformacions. Aquests cinc organitzadors són: 1) la funció alfa i la barrera de contacte, 2) les coordenades espai/temps, 3) la capacitat de detectar qualitat i quantitat de l’ansietat predominant, 4) reconeixement de l’ús de les defenses psíquiques i 5) la creació de narrativa. Hi ha una darrera part en què es tracta l’ús d’altres eines teoricotècniques.
Paraules claus:
instruments, aparell perceptiu, processament del pensar, observació, ressonància emocional, intuïció
Àngels Vives Belmonte déjale un comentario
