La cura de la paraula – Poesia i psicoanàlisi

Resumen

La poesia i la psicoanàlisi treballen amb la paraula. La llarga vida de la poesia parla, si més no, de l’arrelament de la paraula en la vida dels éssers humans.

La psicoanàlisi, amb una vida menys llarga, mostra la profunda relació entre cos i ànima mitjançant l’estudi curós del lloc de la paraula en l’existència dels humans.

El nostre treball no és més ni menys que un passeig per la paraula agafat de bracet de la poesia i la psicoanàlisi.

Mitjançant una lectura curosa d’algunes de les veus més proteiques de la poesia contemporània, mirem de posar a treballar poesia i psicoanàlisi.

Si aconseguim obrir alguna interrogació el treball i la seva lectura pagarà la pena.

I un consell: llegeixin poesia, si us plau.

Paraules clau
Paraula, l’escolta, poesia, psicoanàlisi, l’altre, dolor.

Poesia i psicoanàlisi comparteixen una certa excentricitat en el saber. Expulsada la poesia de l’àgora de la República per Plató, i desterrada l’altra dels centres del saber legislativament dictaminat, en paraules més arcaiques, desterrada de l’acadèmia, ambdues pràctiques o disciplines comparteixen l’interès per l’ésser humà, sexuat i marcat per la mort sabuda i la seva més tràgica i bella conseqüència, això és: el llenguatge. «La mort és sens dubte el més essencial dels accidents del llenguatge», afirma Foucault.

Poesia i Psicoanàlisi comparteixen, doncs, més d’una cosa. Però de ben segur discrepen, es diferencien, també, en més d’un assumpte. […]

Jordi Xandri
déjale un comentario

Descargar artículo completo

Leer artículo completo en Número 44 :: Julio 2020 ya en vuestra librería, pídelo aquí y te lo enviaremos

Solicitar ejemplares (edición en papel 90 páginas encuadernadas)

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *