El text de Sigmund Freud de 1920, Més enllà del principi del plaer, va suposar un tall radical en l’obra freudiana, en la història de la psicoanàlisi, i en la concepció de l’ésser humà. Si fins aquell moment, el principi del plaer era concebut com el principi que regia l’aparell psíquic i les formacions de l’inconscient, amb la introducció de la noció de la pulsió de mort (Todestrieb), la seva raó queda capgirada. La lectura que Jacques Lacan va fer d’aquest moment de gir en l’obra freudiana obre, amb la noció de gaudi (jouissance), un més enllà del principi del plaer que també ho és del principi de la tranquil·litat.
Paraules clau
gaudi, pulsió de mort, inconscient, desig
Texto
Ja deuen haver endevinat l’homologia d’aquest títol amb aquell famós text de Sigmund Freud del 1920, Més enllà del principi del plaer, el principi que regeix els processos primaris de l’inconscient. De la mateixa manera que es produeix un fracàs del principi del plaer en l’aparell psíquic, és igualment impossible mantenir- hi un principi de la tranquil·litat constant. El fracàs del principi de la tranquil·litat seria, doncs, l’equivalent del fracàs del principi del plaer que, segons la definició de Jacques Lacan, consisteix a «gaudir el menys possible». Dit d’una altra manera: la repetició del cicle de la satisfacció de qualsevol pulsió, portat al límit, implica necessàriament la pulsió de mort. La pulsió de mort (Todestrieb) és la noció introduïda per Freud l’any 1920 i que bona part dels seus alumnes van rebutjar en semblar-los impossible d’assumir: tota pulsió, impuls vital per excel·lència, esdevé pulsió de mort en el cicle repetit del principi del plaer. Aquesta paradoxa és una de les conseqüències que podem extreure d’aquest text de Freud, més actual encara, cent anys després, si observem les diverses crisis —socials, polítiques, ecològiques— que ha d’afrontar l’ésser humà al segle XXI.
De fet, podem entendre aquest text cabdal com el resultat de dues línies de pensament que travessen el pensament occidental. La primera és el principi de l’ètica d’Aristòtil: l’ésser humà, en la recerca del bé i del plaer, tendeix al repòs. La segona és el pensament de Blaise Pascal en l’origen de la ciència moderna: el repòs absolut és la mort. Jacques Lacan va formular aquest nus paradoxal amb la noció de «plus de […]
Miquel Bassols déjale un comentario
Descargar artículo completo
Leer en Número 47 :: Diciembre 2021 ya en vuestra librería, pídelo aquí y te lo enviaremos
