El suïcidi te una llarga història social, cultural i religiosa, dins de la societat occidental, que ha marcat la forma com s’ha viscut, comprès i gestionat el fet suïcida per part de la societat amb importants repercussions a l’hora de procedir amb els suïcides i les seves famílies. Actualment, el suïcidi és una de les principals causes de mortalitat als països desenvolupats. Cal tenir present que la persona que decideix posar fi a la seva vida ho fa sota la vivència d’un gran patiment ja sigui físic, moral o psíquic, i que és viscut en clau subjectiva condicionada per diversos factors que poden ser biològics, la qualitat dels seus fonaments emocionals, els vincles relacionals que l’envolten o la seva realitat actual.
Paraules clau
Suïcidi, història, causes, patologia, clínica
Texto
Gairebé amb tots el pacients ens qüestionem, en algun moment del seu procés psicoterapèutic, sobre diferents aspectes de la relació que es construeix entre pacient i terapeuta, o de la pertinència d’algunes intervencions nostres, però els que han portat a terme un intent de suïcidi ens obren interrogants de molts tipus i també diferents temes ètics.
El pacient suïcida d’entrada planteja la seva relació amb la pròpia mort, que ha estat activament buscada en algun moment de la seva vida i, ho vulguem o no, ens remet a la nostra essència d’éssers mortals i a les pròpies creences o experiències sobre la naturalesa del més enllà de la vida actual. Segons Ramon Andrés, el suïcidi ens aterreix perquè la mort no ve de la naturalesa; el suïcida trenca el temps humà, vulnera l’ordre natural. Crec, també, que ens aterreix perquè ens connecta directament amb el respecte que ens produeix, generalment, l’acabament de la pròpia vida, i amb les pròpies emocions autodestructives.
La persona que ha dut a terme un o diversos intents de suïcidi i demana la nostra ajuda, moltes vegades ho fa amb la por de poder tornar a realitzar un acte que atempti contra la seva pròpia vida. És una persona que vol viure, però aquest desig també conviu amb uns contingut emocionals que l’han portat a fer una acció per acabar amb la seva existència. Acceptar un pacient amb aquestes característiques ens col·loca, com a professionals, al llindar d’una porta que es pot obrir cap a la mort per les nostres limitacions professionals, per la incapacitat del pacient de trobar un […]
Teresa Sunyé i Barcons déjale un comentario
Leer en pantalla texto completo
navegador no compatible
