Isabel Baixeras Delclòs, llicenciada en Dret, ha treballat com a advocada administrativista i com a síndica de greuges. També treballa, en règim de voluntariat, en el si de les seccions i comissions del Centre de Lectura de Reus. La Isabel investiga la figura de Francesc Tosquelles i Llauradó, i en fa difusió per l’interès que li desvetlla la seva filosofia en relació amb la necessitat de guarir les institucions –no només les psiquiàtriques, sinó totes les organitzacions- perquè acompleixin les funcions que els són pròpies.
L’article «Tosquelles, anada i tornada», que tot seguit podreu llegir, és un autèntic i meravellós recorregut pel seu ofici, tal com a ell li agradava dir-ne, i ens ajuda i permet constatar que difícil que va ser tant la seva marxa d’un país en plena guerra feixista com la seva tornada a un país que encara estava en situació de maltractar tots aquells ciutadans que es distingien per ser diferents i mantenir criteris democràtics.
Ens mostra com la seva formació, la seva praxi i la seva doctrina quan va fugir de Franco, i a diferència del que molts han sostingut durant anys, no es pas d’origen francès. Ens recorda que malgrat la seva joventut, acabava de fer 27 anys, i que havia obtingut el títol professional de metge de la mà del seu mestre Emili Mira i López, a França no li va ser reconegut, va ser contractat com a infermer i va haver de repetir els estudis en el sistema docent francès fins a llicenciar-se, de nou, en Medicina.
L’article ens transmet com Francesc Tosquelles va centrar la seva feina i el seu estudi en el compromís amb el destí d’allò insuportable –sigui el desig, els afectes o l’experiència. En els seus treballs explora els estats i les dinàmiques psicològiques dels sobrevivents de la guerra, del que podem anomenar com a Holocaust espanyol, i com va poder mantenir i acompanyar una lluita per aconseguir que seguir vivint al bell mig de tanta fatalitat fos possible, especialment vinculat a la terra.
Tota la seva feina es va basar en l’experiència clínica i en la importància de fer de testimoni en el suport de la vida dels pacients, després d’un trauma físic i psíquic massiu.
Siguin quines siguin les nostres formes de pensar a propòsit d’allò que falta en la clínica dels nostres pacients, i siguin quines siguin les formes en què cerquem localitzar i reparar allò que falta, els psicoanalistes haurem de seguir Freud i Francesc Tosquelles, i fer la recerca que permeti la vitalitat mitjançant la nostra presència permanent i el nostre vincle amb la comunitat a la qual pertanyem.
Anna Miñarro déjale un comentario
Leer en pantalla texto completo
navegador no compatible
