El 17 de desembre de 2020, el Congrés dels Diputats va aprovar la Proposició de Llei Orgànica de regulació de l’eutanàsia. El dia 24 de març de 2021 va ser publicada al Butlletí Oficial de l’Estat, com a Llei Orgànica 3/2021, de 24 de març, de regulació de l’eutanàsia (https://www.boe.es/eli/es/lo/2021/03/24/3).
La llei entra en vigor al cap de tres mesos de la seva publicació; per tant, el 25 de juny del 2021.
L’article que presentem tracta un tema de rabiosa actualitat. Ens ajuda a entendre què representa aquesta llei, quins són els conceptes que estan en joc i les diferents respostes ideològiques que hi trobarem.
Les paraules de l’autora, Marta Vidal, en una conversa recent amb qui escriu això, són el testimoni més clar del que estan vivint els professionals, els protagonistes i els seus familiars davant d’aquesta realitat. Us proposem llegir-les, ja que ens permeten situar-nos i entendre molt millor la importància de pensar totes les variables que hi ha en joc, un cop la llei estigui vigent:
Com que jo tinc interès en el procés de morir, l’eutanàsia sempre m’ha interessat, com una manera d’intentar entendre la vida i la mort. Treballant en un entorn de cures pal·liatives i de patiment, coneixes moltes persones que es plantegen acabar abans la seva vida. És el que es coneix com a desig d’avançar la mort. Els pal·liativistes hem d’explorar si els nostres pacients tenen aquest desig, per poder-lo treballar.
Al nostre país, l’eutanàsia era una pràctica il•legal, fins ara, però això no vol dir que pacients, familiars i professionals no en parléssim moltes vegades.
Molts pacients en situació de patiment se la plantegen sovint. Les cures pal·liatives poden ajudar a acompanyar en el patiment i intentar alleugerir el que fa patir, però no sempre és suficient i la persona continua volent morir, i això no ho podem obviar, com tampoc podem esperar que la situació esdevingui insuportable per poder-la plantejar.
Jo he fet alguna formació en eutanàsia i, des que es parla de l’aprovació de la llei, he intentat posar-me al dia per ajudar les persones que vulguin acollir-s’hi. És un tema que fa molt respecte i ben segur ens farà patir molt, perquè no és gens agradable provocar la mort a ningú, encara que representi un alliberament. Caldrà fer molta feina en equip i compartir moltes coses amb diversos professionals, també d’altres disciplines com infermeria, treball social, psicòlegs, psiquiatres, etc.
Per altra banda, crec que encara no estem preparats: la nostra societat no viu bé la mort ni el procés de morir. Se’n parla molt poc i es comparteixen poc les experiències. Els recursos sanitaris i socials encara són molt minsos per atendre bé les persones que pateixen. Tampoc tenim capacitat de cuidar, ja que tothom treballa i no hi ha baixes laborals temporals per cuidar (com les baixes maternals) i cal recórrer a empreses d’atenció domiciliària. És complicat.
A més, els professionals no estem rebent la formació necessària per poder desenvolupar el que marca la llei. No sabem com ens hem de coordinar, on es practicaran, qui l’ha de practicar…
Però, com tot quan comença, a poc a poc ens anirem posant les piles i mirarem de fer-ho el millor possible. Segurament aquesta llei farà que se’n parli més, de la mort, de la dignitat, de l’autonomia, de les responsabilitats compartides, de millorar el nostre sistema sanitari i social…, perquè són les situacions límit les que provoquen canvis.
Marta Vidal i Roig va estudiar Medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona, a la unitat docent de l’Hospital de la Vall d’Hebron, on es va llicenciar el 1995. Va fer l’especialitat de Medicina interna a l’Hospital de Bellvitge fins al 2001. A partir d’aquí, va començar la seva trajectòria professional com a metgessa internista a l’Hospital Sant Joan de Deu de Martorell, on encara treballa. El 2005 va entrar a formar part de la UFISS mixta Geriàtrica i Pal·liativa d’aquest mateix hospital. La UFISS és un equip de suport dins l’hospital, multidisciplinari, format per una metgessa, un infermer i una treballadora social. La Marta i el seu equip es dediquen a valorar i col•laborar en l’assistència de pacients d’edat avançada i de pacients en situació de malaltia avançada o terminal, de qualsevol edat, excepte pediàtrics.
L’any 2008 va fer el Màster en Cures Pal·liatives i va formar part del Comitè d’ètica assistencial de l’Hospital de Martorell, creat aquell mateix any i fins al 2018. Des del 2017 coordina la Comissió Clínica del Baix Llobregat Nord del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Aquest és un article de revisió i presentació del tema que, un cop llegit, adquireix la qualitat de manual imprescindible. La Marta ens hi dona idees, però també ens planteja dubtes i preguntes, i tot això d’una manera excel·lent, didàctica i clarificadora.
Espero que gaudiu d’aquesta lectura, tant com ho he fet jo en llegir-la.
Marisa Ara déjale un comentario
Descargar texto presentación
Leer en Número 46 :: Julio 2021 ya en vuestra librería, pídelo aquí y te lo enviaremos
