El llegat de Francesc Tosquelles (1912-1994) ha anat guanyant cada dia més presència en la nostra feina quotidiana, i no només per les seves contribucions en el camp de la salut mental, ja que, després de la seva formació a Barcelona i durant la guerra del 36, hem de considerar-lo pioner en el que Camille Robcis anomena desalienació en el seu llibre Desalienació: política, filosofia, i psiquiatria radical a França.
No hi ha cap dubte que ell és el pioner del que després es va poder anomenar psicoteràpia institucional i que a les seves mans es reformularà durant el període de guerra per convertir-se en el camp comunitari en una acció de caire polític i especialment cultural.
Va ser innovador sobretot perquè no es poden oblidar les seves arrels revolucionàries i intel·lectuals. Tosquelles va viure a Catalunya abans de la Guerra del 36 i va militar al BOC i al POUM. Això va significar que Tosquelles va voler ‒desitjar, podríem dir‒ traslladar les seves recerques, iniciades a l’Institut Pere Mata de Reus, a situacions d’emergència de guerra i ho va aconseguir. Ho va fer al front republicà i als camps de concentració d’exiliats a França (Argelers de la Marenda; Saint-Cyprien i Ribesaltes fins a arribar a Saint-Alban, Occitània), que és on va dur a terme les reformes per «curar les institucions» més importants, radicals i ambicioses a partir del 1940.
Les seves innovacions, tal com veureu al monogràfic que hem publicat amb les ponències de la Jornada Tosquelles que us presentem, constitueixen un treball extraordinari. Podreu llegir textos, escoltar testimonis que han reconegut la feina feta i la revolució instaurada, però sobretot podreu llegir psicoteràpia comunitària real, des de teories interpretables com a radicalment diferents, i totes vinculades a la seva feina quotidiana i als professionals que el van acompanyar.
Tal com llegireu, per apropar-nos a Tosquelles cal revisar i també reconstruir el seu itinerari intel·lectual, revolucionari i llegir-lo a l’inrevés, des de la seva formació com a revolucionari fins a la seva experiència en tot allò científic i comunitari i el seu desig d’apropar-se a la població que l’envoltava i fer que els «pacients» se sentissin acompanyats, sempre situant la subjectivitat al centre de qualsevol política possible, malgrat les condicions infrahumanes existents, tant a la guerra com als camps de concentració.
En els treballs dels conferenciants que hem volgut convidar hi trobareu la història del llegat de Tosquelles, però també la crítica institucional, la crítica a les institucions que des de fa anys a Catalunya ocupen un lloc preferent «fent de pública» quan es tracta de fundacions i empreses privades.
I això sense oblidar tots aquells professionals que el van acompanyar com Frantz Fanon, Gabriel Ferrater, Jacques Lacan, Michel Foucault o Jean Oury; i que ens recorden les seves primeres referències a les teories de la descolonització i les pràctiques clíniques lacanianes i marxistes.
Barcelona, 28 de maig de 2023
Anna Miñarro déjale un comentario
Leer en pantalla texto completo
navegador no compatible
Descargar texto
Leer en Número 50 :: Julio 2023 ya en vuestra librería, pídelo aquí y te lo enviaremos
